Una espècie necessitada d'ajuda que ens fascina per l'aire de naturalesa indòmita que transmet.
L'àguila de Bonelli (Aquila fasciata) és una de les aus rapinyaires que es troba en regressió en gran part de les seves poblacions. A nivell mundial apareix àmpliament distribuïda al llarg del sud d'Europa, el nord d'Àfrica, Proper i Mig Orient, Índia i sud de Xina. La població en el Mediterrani Occidental està formada per 1.600-2.200 parelles, de les quals 900 (47%) es troben en països de la Unió Europea: Espanya (733-768 parelles, inclosa Mallorca), Itàlia (34-28 parelles a Sicília) i França (30 parelles). L'estat de conservació de l'àguila de Bonelli a Espanya serà aviat actualitzat ja que durant 2018 es realitzarà el cens nacional de l'espècie, a iniciativa de AQUILA a-LIFE, en col·laboració amb SEO/BirdLife.
La disminució de l'àguila de Bonelli a Europa contrasta amb l'estabilitat o fins i tot la recuperació durant aquest mateix període d'altres grans rapinyaires, com l'àguila imperial ibèrica o l'àguila real, amb les quals compartiria similars problemes i amenaces. El punt feble de l'àguila de Bonelli podria ser la seva elevada mortalitat per electrocució, a causa que a més de posar-se en la part alta dels suports també utilitza –a diferència de les altres grans àguiles- els punts inferiors de les creueres, on el risc es multiplica.
Hàbitat
L'àguila de Bonelli habita en zones molt variables, preferint zones rocoses i tallats en general per fer els seus nius, encara que pot arribar a realitzar-los en arbres i fins i tot en esteses elèctriques. L'alimentació dels reproductors es regeix per les espècies presa més abundants als territoris de cria, preferint conill, perdiu o colom, encara que no menysprea còrvids o altres passeriformes, llangardaixos o serps no verinoses.
Ecologia
Els juvenils realitzen dispersions cap a zones amb gran quantitat de preses, on es reuneixen amb altres joves de grans àguiles. Aquests moviments poden ser de desenes a milers de quilòmetres. Durant el projecte LIFE BONELLIes va constatar la dispersió de dues àguiles de Bonelli alliberades en la Comunitat de Madrid al continent africà (el Marroc i Senegal).
Després de passar un període variable a les zones de dispersió, els juvenils van sent reclutats bé en la població reproductora, bé en territoris ja formats, on substitueixen a un dels adults reproductors o bé fundant territoris nous o desapareguts fa algun temps. Gràcies als alliberaments d'exemplars entre 2013 i 2017, LIFE BONELLI ha fet possible la formació de quinze territoris d'àguila de Bonelli.
Amenaces
La principal amenaça no natural de l'espècie són les esteses elèctriques. La majoria de les morts es produeixen per electrocució, havent-hi casos també de col·lisió que són menys nombrosos. Les dades obtingudes durant LIFE BONELLI no mostren que la persecució directa sigui un dels seus principals problemes, però és un factor que requereix ser més investigat.
Quant a la mortalitat natural, apareixen casos per malalties transmeses per altres aus (cas és el cas de la tricomoniasis) i depredació o atacs per part d'altres gransrapinyaires. Durant Life Bonelli es van confirmar casos d'atacs a àguiles de Bonelli per part d'àguila real, àguila imperial i fins i tot entre la mateixa espècie, d'àguiles de Bonelli adultes a juvenils. També hi ha hagut casos de depredació per part de mussol real.
